Estiu 2019 El curs 2018-2019 no va ser massa productiu en quan a curtmetratges (sí que van gravar cosetes per a Novembre en femení , però això ho veurem a altre post). Teníem guió, Cupcake, teníem actors i actrius i una planificació però...la cosa es va entortir i ens van quedar amb un curt "guapet" sense acabar. Pot ser el 2021 siga l'any de Cupcake. Però no ens van quedar sense peli: l'estiu va ser el moment ideal per posar en marxa altre projecte que teníem en ment...i tornàrem al gènere de "Terror". La idea era agafar una rondalla popular i actualitzar-la: la rondalla escollida va ser " Maria Dura " i, encara que no sabíem molt bé com es desenvolupava la història van construïr una de nova prenent com a fil conductor el conegut " Maria, Maria Dura, porta'm cor i freixura " (que és el que tothom recorda del conte). De nou Arteatre i, per primera vegada, Faseuretes s'embarcaren en la nostra aventura i, ací teniu el r

2018 Amb motiu d'un concurs organitzat per Equinocci i que coincidia amb els actes de la Vila Vella, van rodar aquest "video-poema" en un temps rècord: apenes un parell d'hores. Miguel Llorca Vaello i Rosa Zaragoza Llinares ho borden en aquest mini-curt amb imatges inspirades en les pelis de Wes Anderson.

Igual no ho sabeu però Morralla Films, com a tal, va nàixer durant un curs del Cefire anomenat "Cinema a l'aula", a l'estiu de 2017. En apenes 60' ens van haver d'organitzar per a gravar una història a mig camí entre el "noir" i el "gore" a partir d'un guió on només se'ns facilitaven els diàlegs. "Més que amics" es pot dir que és l'Òpera Prima d'MF Productions. Ací la teniu en estrena absoluta!

2017 A banda de les històries que hem rodat amb l'alumnat dels IES en tenia una pegant-me voltes pel cap...però aquesta no podíem fer-la amb adolescents: anava a ser una història massa tràgica, massa crua, massa real. Després d'una xarrada amb Ana Maestre, directora d'Arteatro la Vila i de contar-li el que volia fer, els dos van tindre clar que el paper protagonista havia de ser per a Tomàs Becerra, Tomi. La dona de Tomàs seria Maria Álvarez Morales. Per paregut amb Maria, la xiqueta seria Aitana Roselló Pérez. El repartidor que ix en la moto i que li fa un somriure burló a Tomi no podia ser altre que Domingo Úbeda Gregori. Encara hui se me posa la carn de gallina amb l'escena final... No puc dir res més del curt, el millor és veure'l i reflexionar.

Curs 2017-2018 Hem tocat el gènere de terror, el de les emocions pre-adolescents, l'amor cibernètic, el thriller...enguany anem a per l'humor! En una d'eixes no-reunions que es fan a la cantina de Juan, Vicent Pérez em va proposar que fèrem un curt prenent com a referència una obra musical: Manual del perfecte inoportú, del nuciero Ximo Cano. Després de xarrar amb ell i presentar-li el guió ens posàrem mà a l'obra. La dificultat d'aquest projecte radicava no tant en el guió (ja que les quatre parts de que consta l'obra ens guiaven perfectament en l'argument) sino en la sincronització. La solució va ser gravar sempre un poc més del que ens imaginàvem que caldria gravar...així i tot, a l'edició final vaig haver de 'retallar' un poc el quart moviment (sorry, Ximo) per a que quadrara amb el raccord de la història. A banda d'aquestos inconvenients tècnics he de dir que va anar tot "rodat" i que, a més a més, van aconseguir un rèco

Curs 2016-2017 Esta vegada ens decantàrem pel "thriller". Miratges és una història d'intriga amb pinzellades paranormals, però també porta implícita una denúncia de violència masclista. Aquest és sense cap dubte el curt més llarg que hem fet, però la història ho mereix. Una parella d'estudiants descobreixen una carta amagada en una taquilla del centre. Escorcollant un poc destapen un escàndol que havia passat desapercebut durant molts anys. Contar més seria fer spoiler 😋

Curs 2015-16, primer "gran projecte" de Morralla Films: el curtmetratge compartix protagonisme amb la posada en escena. D'una banda van filmar un curt de 15 minuts (2 minuts són de crèdits) sobre un tema de molta actualitat: la inclussió. D'altra banda, la coral 4Veus de l'IES Beatriu Fajardo, la nostra, passà tot el curs assajant el que seria la banda sonora del film. Resultat: un espectacle multimèdia on la coral cantava els temes del curt mentre aquest es projectava a una pantalla darrere nostre. Els cantants, vestits de negre i amb guants blancs, utilitzàvem la música de la peli per anar en sincronia amb la trama de la història. Com a remat, un dels temes l'interpretàrem també amb llengua de signes (LSE). En l'actualitat (i si el coronavirus ens  ho permet) estem assajant de nou els temes per tal de representar de nou l'espectacle a Benidorm i Alfàs del Pi. Ací podeu veure el curt però sense les veus, només la imatge i el piano de fons

A que mai no haguereu imaginat que els robots també es poden enamorar? Doncs sí!  A l'any 2015 , ja en el Beatriu Fajardo i amb l'equip de "Morralla Films" al complet, ens embarcàrem a aquesta aventura cibernètica: i tot per participar en un concurs de "Teatre robòtic", organitzat per la UMH d'Elx. El robot (perquè només hi ha un) és el que van utilitzar durant un curset on ens ensenyaven a programar-lo. La idea era utilitzar-lo després a classes d'Informàtica i/o Tecnologia però...el robot diguem que no era massa "avançat" tecnològicament ni feia totes les coses que ens van prometer que faria. Com anècdota simpàtica: van estar a punt de tirar-lo per la finestra varies vegades (no havia manera que fera el que volíem) i, fins i tot, van haver d'utilitzar un fil per estisar d'ell i fer la sensació que es movia tot sol. Com a part positiva, crec que ens va quedar una història guapeta i original i, a més a més, van obtenir dos dels

Curs 2012-2013, altre any, altre grup, altre curt.'Àngels' fou un intent de curtmetratge de terror aprofitant els escasos recursos que teníem a mà. I encara que la qualitat del treball no és per a llançar una mascletà, recorde amb molt afecte els dies de rodatge, anècdotes, el fantàstic treball en equip, les rises...Tots els actors i actrius que ara veureu al curt tenen actualment uns 22 anys (com passa el temps!!!) i de segur que els ho fa molta il·lussió veure's tal i com eren de petits. Servisca també aquesta película com a record gràfic de Villa Jacomina que, en aquells dies, encara lloïa en peu la seua torre. La música del final és de Najwa Nimri i va ser la vertadera inspiradora del guió.

Al curs 2011-2012, a l'IES Nº3 de la Vila, impartia l'assignatura de Comunicació Audiovisual (per primera vegada no donava Informàtica!). Els continguts d'aquesta matèria, encara que atractius, no acabaven de funcionar amb un alumnat tan jove (publicacions a la web, diaris en paper, ràdio...). Així que, des de poc abans de Nadal vaig decidir enfocar-lo al cinema: i pense que ho vaig encertar. El curt és una història que, vista en  perspectiva, resulta bastant sensiblona: un "dramón". Conta la vida d'una xiqueta que ha perdut sa mare i açò fa que, des d'aleshores, tot ho veja negatiu, gris. Tot és en blanc i negre fins que...arriba el color! Música de fons: Buscant el moment, dels vilers Santgatxo. Només per escoltar el tema ja paga la pena veure el curt 😉