Manual del perfecte inoportú

Curs 2017-2018
Hem tocat el gènere de terror, el de les emocions pre-adolescents, l'amor cibernètic, el thriller...enguany anem a per l'humor!
En una d'eixes no-reunions que es fan a la cantina de Juan, Vicent Pérez em va proposar que fèrem un curt prenent com a referència una obra musical: Manual del perfecte inoportú, del nuciero Ximo Cano. Després de xarrar amb ell i presentar-li el guió ens posàrem mà a l'obra. La dificultat d'aquest projecte radicava no tant en el guió (ja que les quatre parts de que consta l'obra ens guiaven perfectament en l'argument) sino en la sincronització. La solució va ser gravar sempre un poc més del que ens imaginàvem que caldria gravar...així i tot, a l'edició final vaig haver de 'retallar' un poc el quart moviment (sorry, Ximo) per a que quadrara amb el raccord de la història.
A banda d'aquestos inconvenients tècnics he de dir que va anar tot "rodat" i que, a més a més, van aconseguir un rècord de participació tant d'alumnat com de professorat. És destacable l'actuació del protagonista, Carlos Jovacho Macho, que li va donar un valor afegit al personatge d'Adrià que interpretava. Al final...tataxan! premi al Millor curt d'Humor en el Festival de Cine de Zaragoza i Menció Especial del Jurat en la MICE L'Havana 2020. 
Casi nà!
Heus ací el Manual del perfecte inoportú:


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Maria Dura

Per què eixe logo?

L'olor de la pluja...